La petita Laia i en Bruno
Hi havia una vegada una petita nena anomenada Laia, que tenia por de la foscor. Cada nit, quan s'apagaven les llums de la seva habitació, Laia es posava a tremolar. Les seves pares intentaven tranquil·litzar-la, però la por de Laia a la foscor era molt gran.
Una nit, mentre Laia es quedava adormida, va sentir un soroll estrany a la finestra. Va obrir els ulls amb por i va veure una figura somrient a l'altra banda del vidre. La figura era en Bruno, un personatge misteriós i tenebrós. Al principi, Laia va tenir por, però llavors va escoltar una veu suau que deia: 'No tinguis por, sóc en Bruno i només vull jugar'. Intrigada, Laia va aixecar-se i va anar a la finestra.
En Bruno era un personatge peculiar, amb la cara plena de cicatrius i el cabell tot eriçat. Però malgrat la seva aparença espantosa, en Bruno era amable i divertit. Li agrada fer bromes i jugar a jocs emocionants. Va dir a Laia que la foscor no ha de ser una cosa aterridora, sinó que pot ser divertida i emocionant.
Durant les properes nits, Laia i en Bruno es van convertir en amics inseparables. Van començar a explorar les ombres de la nit i van descobrir l'aventura i el misteri que embolcallaven cada racó. Van anar a l'hort dels somnis, un lloc màgic on es podien trobar flors que brillaven en la foscor i arbres que ballaven amb el vent.
En Bruno també va ensenyar a Laia a observar les estrelles i a buscar formes divertides en el cel. Van passar hores mirant el firmament i imaginar històries sobre els astres llunyans. Laia ja no tenia por de la foscor, perquè sabia que en Bruno estava al seu costat per acompanyar-la.
Una nit, mentre exploraven un vell castell abandonat, Laia va veure una caixa misteriosa amagada darrere d'una antiga porta de fusta. En Bruno estava tan emocionat i va dir: 'Hem trobat un tresor!' Van obrir la caixa amb cura i van descobrir que estava plena de llibres màgics. Cada llibre portava a un món diferent, ple de criatures fantàstiques i aventures emocionants.
Laia i en Bruno van decidir que explorarien un món nou cada nit. Van viure increïbles aventures al país de les fades, on van ajudar a salvar a una princesa atrapada en un encanteri. Van volar amb dracs per damunt dels cims de les muntanyes i van nedar amb sirenes al fons de l'oceà.
Amb cada aventura, Laia es va fer més valenta i segura de sí mateixa. Ja no tenia por de la foscor, perquè sabia que en Bruno sempre seria el seu amic. Les seves pares estaven orgulloses de veure com Laia superava la seva por i es convertia en una nena intrèpida.
La petita Laia va aprendre que la foscor no és res aterridor, sinó un món ple de sorpreses i meravelles. Amb l'ajuda d'en Bruno, va descobrir que la nit pot ser divertida i plena d'aventures. I això és el que van seguir fent, explorant els límits de la foscor i creant records que durarien tota la vida.
Una nit, mentre Laia es quedava adormida, va sentir un soroll estrany a la finestra. Va obrir els ulls amb por i va veure una figura somrient a l'altra banda del vidre. La figura era en Bruno, un personatge misteriós i tenebrós. Al principi, Laia va tenir por, però llavors va escoltar una veu suau que deia: 'No tinguis por, sóc en Bruno i només vull jugar'. Intrigada, Laia va aixecar-se i va anar a la finestra.
En Bruno era un personatge peculiar, amb la cara plena de cicatrius i el cabell tot eriçat. Però malgrat la seva aparença espantosa, en Bruno era amable i divertit. Li agrada fer bromes i jugar a jocs emocionants. Va dir a Laia que la foscor no ha de ser una cosa aterridora, sinó que pot ser divertida i emocionant.
Durant les properes nits, Laia i en Bruno es van convertir en amics inseparables. Van començar a explorar les ombres de la nit i van descobrir l'aventura i el misteri que embolcallaven cada racó. Van anar a l'hort dels somnis, un lloc màgic on es podien trobar flors que brillaven en la foscor i arbres que ballaven amb el vent.
En Bruno també va ensenyar a Laia a observar les estrelles i a buscar formes divertides en el cel. Van passar hores mirant el firmament i imaginar històries sobre els astres llunyans. Laia ja no tenia por de la foscor, perquè sabia que en Bruno estava al seu costat per acompanyar-la.
Una nit, mentre exploraven un vell castell abandonat, Laia va veure una caixa misteriosa amagada darrere d'una antiga porta de fusta. En Bruno estava tan emocionat i va dir: 'Hem trobat un tresor!' Van obrir la caixa amb cura i van descobrir que estava plena de llibres màgics. Cada llibre portava a un món diferent, ple de criatures fantàstiques i aventures emocionants.
Laia i en Bruno van decidir que explorarien un món nou cada nit. Van viure increïbles aventures al país de les fades, on van ajudar a salvar a una princesa atrapada en un encanteri. Van volar amb dracs per damunt dels cims de les muntanyes i van nedar amb sirenes al fons de l'oceà.
Amb cada aventura, Laia es va fer més valenta i segura de sí mateixa. Ja no tenia por de la foscor, perquè sabia que en Bruno sempre seria el seu amic. Les seves pares estaven orgulloses de veure com Laia superava la seva por i es convertia en una nena intrèpida.
La petita Laia va aprendre que la foscor no és res aterridor, sinó un món ple de sorpreses i meravelles. Amb l'ajuda d'en Bruno, va descobrir que la nit pot ser divertida i plena d'aventures. I això és el que van seguir fent, explorant els límits de la foscor i creant records que durarien tota la vida.
